PRÀCTICA 3

Amb aquesta activitat ens proposem observar el desenvolupament d'algunes operacions lògiques dins del període de les operacions concretes i d'acord amb la perspectiva piagetiana. 

Per entendre millor la metodologia emprada per aprendre a passar les proves us recomanem visitar la següent adreça web:

http://videoteca.us.es/mediateca/objeto.jsp?id=3&tipo=v&elto=1&buscando=true&repetir=true%20 

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA

Edat del nen/a: _6_ anys, _9_mesos

RESULTATS DE LES PROVES

NOCIONS DE CONSERVACIÓ
Descripció:
Conservació de la substància:	Li mostrem les dues boles de plastilina i el nen diu que són iguals. Agafem una bola i la convertim en un xurro, ara el nen diu que hi ha més quantitat al xurro perquè aquest és més llarg. Li preguntem que podem fer per tenir la mateixa quantitat i respon que l’hem d’ajuntar tot. A la pregunta si agafant el xurro i tornant-lo a fer una bola hi haurà la mateixa quantitat, diu que sí perquè seran iguals.
Conservació del Pes:	Agafem les dues boles de plastilina i li preguntem si pesen el mateix, respon que sí perquè són iguals. Al agafar una bola i transformar-la en xurro, li tornem a preguntar i diu que no, que el xurro pesa més perquè és més gran. Li preguntem que podem fer per a que pesin igual i respon que les hem de transformar per a que siguin iguals. Sempre que li parlem del nen fictici que opina el contrari que ell, ens diu que aquell nen es tonto i no escolta a la “senyo”.
Conservació del volum:	Agafa les dues palletes i les mesura per estar segur que són iguals. Quan desplacem una de les palletes i li preguntem si mesuren el mateix, diu que no i senyala la palleta de l’esquerra dient que és la més llarga. A la pregunta que podem fer per que siguin iguals, contesta que hem de tornar a col·locar la palleta com abans.
Interpretació: Aquestes proves ens demostren que aquest nen no té assolit el concepte de conservació. No és capaç de veure ni entendre que la quantitat i el pes d’un objecte no té res a veure amb la forma que tingui aquest (sempre que siguin iguals com les boles de plastilina), així com tampoc compren que la longitud d’un element o objecte no depèn de la posició que li donem a aquest, sinó que és la mateixa sempre, perquè al moure una palleta, es veritat que aquesta començarà o acabarà després de l’altra, semblant més llarga però també sabem que llavors començarà o acabarà molt abans que l’altra, aquest raonament és impossible per als nens d’aquesta edat que no han assolit encara aquestes capacitats.

CLASSIFICACIÓ

Descripció:  Hem posat les figures desordenades per sobre de la taula, li hem demanat que les ordenés, i el que ha fet ha estat, agafar les peces del mateix color i mida i posar-les a sobre de la seva parella. No ha agafat totes les peces i ha començat a ordenar-les sinó que ha mantingut el desordre de la taula per únicament ajuntar una figura amb la seva parella, estigués on estigués, sense canviar-les de posició.

Interpretació: El criteri que ha seguit el nen, ha estat per colors i mida, d’aquesta manera ha ajuntat els quadrats grans blaus; les rodones petites vermelles; els triangles grans grocs, i així amb totes les parelles idèntiques de figures. Al demanar-li com ho ha ordenat, ell ens ha dit que ha agafat els que eren iguals i per això els ha ordenat així; per anar una mica més lluny, l’hem preguntat per què no havia ajuntat els quadrats petits amb els grans, si eren diferents, i ens ha contestat que són quadrats tots, però que no són iguals perquè aquests (senyala el quadrat gran) és més gran que aquets (senyala els quadrats petits), i per això no es poden posar junts. Ens dona un raonament contradictori que per a ells es completament vàlid, aquí demostra que els criteris de classificació són una mica pobres.

QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ

Descripció:  Hem agafat dos pomes i un plàtan per a aquesta prova. Posades sobre la taula, hem preguntat al nen quantes pomes i quants plàtans hi ha; les ha contat i a respòs correctament. Li hem preguntat si creu que hi ha més pomes o fruita, i a contestat que hi ha més pomes. Al parlar-li del nen fictici que havia respòs el contrari, ha continuat dient que era ell qui tenia la raó i l’altre era el nen tonto que no escoltava a la professora.

Interpretació: Aquesta resposta, és l’esperada per a un nen de la seva edat. D’aquesta podem comprovar que tampoc té assolida la capacitat d’inclusió, ja que no pot raonar que tot el que  hi ha sobre la taula és fruita. 1.     Recollir les dades dels nens i nenes dels altres grups i organitzar-les intentant trobar una “pauta evolutiva”. Comentar els resultats obtinguts.   CARACTERÍSTIQUES  DELS  ALTRES  GRUPS        6 anys Hem observat que dels tres grups que han presentat les proves realitzades a nens i nenes d’aquesta edat (inclòs el nostre grup), tots coincidim en un tant per cent molt elevat en el resultat final. Els nens d’aquesta edat no tenen adquirides les capacitats  de conservació (només un grup s’ha trobat amb una nena que té adquirida la conservació del pes), així com tampoc tenen adquirida la capacitat d’inclusió (només en un grup hi ha hagut un nen que si la té assolida). També hem pogut comprovar, que tenen explicacions per a tot, i que poden arribar a defensar fins al final la seva opinió, tot i que aquesta sigui incorrecta. A l’hora de classificar les figures, ho fan d’una manera senzilla, habitualment per formes i colors.       7 anys Només se li ha realitzat aquesta prova a un nen de set anys, el que fa que sigui impossible comparar-lo amb un altre de la mateixa edat, però si podem parlar de si es produeix una evolució o no. Amb set anys, tampoc és té assolida la conservació, ni de la substància, el pes ni de la longitud. Pel que fa a la inclusió, tampoc la té assolida. I per últim la classificació la fa seguint els criteris de la mida i la forma, sense reparar en el color de les figures.          8 anys Dos grups han realitzat aquesta prova a nens d’aquesta edat, i el resultat ha estat, amb petites variacions, gairebé exacte. Trobem que els nens d’aquesta edat, ja comencen a tenir assolides la conservació i ho raonen molt bé (la nena ha fallat en la conservació de la longitud). Pel que fa a la classificació trobem que predominen els criteris de forma i color, així com una gran velocitat al moment de fer-ho. La inclusió, la primera nena ha respòs correctament que tot era fruita, però el segon nen no ha sabut contestar correctament, del que podem deduir que aquesta edat és una edat de transició.         9 anys Els resultats que hem obtingut dels nens als que se’ls hi ha realitzat la prova, han estat una mica diferents, i pensem que potser aquests resultats haurien de ser uns altres. El resultat ha estat que cap dels dos nens té assolida la capacitat de conservació, consideren que la quantitat, el pes i la longitud varien en funció de la forma. Pel que fa a la inclusió tampoc la tenen assolida. I a l’hora de classificar ho fan majoritàriament per forma i mida.         11 anys Només se li ha realitzat la prova a un nen, cosa que fa impossible la comparació entre els nens de la seva edat, però si podem veure l’evolució que hi ha. Observem que amb aquesta edat, els nens ja tenen assolida la capacitat de conservació, tant de quantitat, pes com de longitud, i utilitzen uns raonaments força lògics per tal de defensar les seves opinions. Pel que fa a la classificació, ho fa d’una manera més complexa, primer per forma, seguidament per mida de més gran a més petit, i fent que coincideixin els colors. I també tenen assolida la inclusió, amb un raonament del tot lògic.         12 anys Finalment, els resultats que s’han obtingut dels dos nens als que se’ls hi ha fet la prova són els següents. Als dotze anys, els nens i nenes ja tenen totes les capacitats adquirides, la conservació de la quantitat, el pes (tot i que un nen va fallar), i la longitud, amb respostes molt coherents i lògiques, així com la inclusió. La classificació és ara molt més complexa, seguint els tres criteris, forma, mida i color, i fent-ho d’una manera molt ràpida, tot i que cal dir que un dels nens ho va fer únicament per colors, ja que era més ràpid i fàcil, segons va dir.  2. D’acord amb la perspectiva piagetiana, l’adquisició de diferents nocions operatòries, com les diferents conservacions (quantitat, massa, pes, volum, longitud, entre altres) o la classificació lògica, es podrien considerar “pre-requisits” per a la construcció de coneixements escolars durant l’etapa de primària. Busca informació d’aquest punt (recorre a la web o a d’altres fonts, però tinguis cura del lloc d’on extreus la informació) i reflexiona sobre les implicacions educatives de la teoria piagetiana en l’educació primària. Jean Piaget (1896-1980) va formular la teoria més important sobre el desenvolupament cognitiu dels nens. Va establir unes etapes a partir del les seves investigacions sobre el grau de maduresa del nen. Aquestes etapes tenen un ordre fix en tots els nens i en tot el món. Tot i que sempre pot haver la excepció que confirma la regla. Piaget mantenia que a mesura que els nens anaven creixent, percebien les coses de diferent manera, assolint un grau més elevat de maduresa. Aquestes etapes equivaldrien a l’educació primària. Les etapes són les següents: En el període sensomotriu (0-7), es remarquen característiques com els reflexes simples en els primers mesos, reflexes innats, coordinació , inici del pensament ja quasi cap als 2 anys, unit al pensament simbòlic i la capacitat de representació mental. El període preoperacional (2-7), remarcat per processos mentals organitzats, formals i lògics que caracteritzen els nous. Funció simbòlica. Centració amb un objecte (entendre que la quantitat no canvia quan ho fa la forma), egocentrisme, confusió de la realitat amb la no permanència de l’objecte, començament de la classificació d’objectes. Totes aquestes capacitats els nens les assoliran al llarg de la etapa. En el període de les operacions concretes (7-11), ja es destaquen les operacions lògiques, el nen als 6-7 anys ja adquireix la capacitat intel·lectual, en els 7-10 anys conserva materials i superfícies. Molt important per considerar n’és la disminució de l’egocentrisme. Poden entendre el concepte de agrupar i col·lectiu, sabent que per exemple un gos petit i un gos gran, segueixen sent ambdós gossos, o que els diversos tipus de monedes i els bitllets formen part del concepte més ampli de diners. Un últim estadi pel qual passa el nen en el seu període primari és el de les operacions formals (12 en endavant), on es desenvolupen els pensaments abstractes, hipotètics deductius i per sil·logismes. Amb aquest estudi que ha fet Piaget i amb la practica desenvolupada sobre la conservació i la classificació en diferents àmbits, veiem que en el nen haurien d’haver certs requisits en cada etapa del seu desenvolupament per al bon funcionament en cada cicle educatiu de la primària, es a dir, que a l’escola es on ens hem d’ocupar d’una bona part de l’assoliment d’aquests i assegurar-nos del seu desenvolupament que sigui eficaç.   Amb cadascun del períodes pels quals passa el nen des de que neix fins als 12 anys, Piaget, amb la seva teoria ens demostra que en cada estadi els nens es comporten d’una manera o d’una altra. Les proves que hem realitzat a classe, van des de els 6 anys fins a nens de 12 anys, i hem comprovat que hi ha una evolució tant en la seva intel·ligència com també en la concepció que tenen de coses com la classificació, la inclusió i la conservació de la substancia, el pes i el volum. Des de el període preoperacional, passant pel període de les operacions concretes i per últim en els 12 anys d’edat, i assolits els altres períodes anteriors, arriben al de les operacions formals. En la nostra pràctica tractarem l’etapa preoperacional i la de les operacions concretes perquè els nens als quals hem fet les proves piagetanes estan dins d’aquestes dues etapes, són nens que oscil·len entre els 6 i 12 anys. Les proves de conservació de substància, pes i volum vindrien a corroborar que els nens a edats primerenques de entre 6/8 anys més o menys no són capaços de veure la mateixa quantitat si es canvia la forma dels materials o si es mouen els materials en l’espai. La prova de la classificació de diferents objectes de formes, mides i colors diversos. Determina que els nens d’una franja d’edat entre 6/7 anys fan una classificació dels objectes que són exactament iguals en mida, forma i color perquè els es difícil entendre que 2 triangles de diferent mida i color no deixen de ser triangles. Però a mesura que els nens van creixent utilitzaran una classificació més ràpida i eficaç o més detallada, depenen el nen. La prova de la inclusió determina que fins que els nens no es troben en una edat avançada no són capaços de englobar el tot com a un conjunt de diferents. Per als nens de entre 6/8 anys és molt difícil englobar amb el terme fruites el kiwis, els plàtans, el raïm i les pomes. Ells únicament veuen la unitat de fruita que hi ha més i no el conjunt de les dos que forma el mateix col·lectiu, camp semàntic, realitat.

PRÀCTICA 2

EVOLUCIÓ DE L’EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL DIBUIX I L’ESCRIPTURA

1ª Part de l’activitat:

Lectura dels articles:

http://www.ucm.es/info/mupai/AIS/AIS.%2001/AIS.%2001x01.pdf

http://www.ucm.es/info/mupai/lowenfeld.htm

Exploració del dibuix i l’escriptura d’un infant

Per a estudiar el desenvolupament de la psicomotricitat fina durant la infància realitzarem una activitat pràctica relacionada amb l’evolució de la grafomotricitat.

Material: paper, llapis i goma (els colors són opcionals, han d’estar a disposició de l’infant, però no ha d’estar obligat a usar-los)

Procediment:

-         Escollirem un nen o nena de entre 6 i 11 anys d’edat i li proposarem que dibuixi una persona. Anotarem totes les observacions sobre la seva realització en el full preparat per a la seva anàlisi.

-         Un cop finalitzat el dibuix  li demanarem que giri el full i que en el seu envers hi escrigui una història; que s’inventi una història sobre la persona que acaba de dibuixar. Anotarem totes les observacions sobre la seva realització en el full preparat per a la seva anàlisi.

(Les propostes de dibuix i escriptura no ha de tenir massa directrius ja que es tracta d’avaluar les produccions espontànies dels infant).

2ª Part de l’activitat:

a)      Posta en comú, dels nostres resultats, amb els resultats del altres grups.

-         Cerca de semblances i de diferències entre els nostres resultats i els resultats obtinguts pels altres grups en relació a les produccions infantils en l’activitat de dibuix i de l’escriptura.

-         Compartir les reflexions i les idees en relació a les preguntes finals de la pràctica

b)      Redacció de l’informe final de la pràctica

EVOLUCIÓ DEL DIBUIX DE LA FIGURA HUMANA

Nº	ITEMS	SÍ	NO
1	Cap	X
2	Ulls (pupil·les, celles, pestanyes?)	X
3	Nas (forats del nas?)		X
4	Boca (dos llavis?)	X
5	Orella	X
6	Cabell, cap cobert per barret		X
7	Coll	X
8	Cos	X
9	Braços: bidimensionals?, units correctament al cos?, estan cap a baix?	X
10	Colzes		X
11	Mans	X
12	Dits: nombre correcte de dits?	X
13	Cames: bidimensionals?	X
14	Genolls		X
15	Peus: bidimensionals?		X
16	Perfil
17	Bona proporció	X
18	Roba: quantes peces?	X

EVOLUCIÓ DE L’ESCRIPTURA: ANÀLISI DE LA QUALITAT DEL TRAÇ

Nº	ITEMS	SI	NO
1	Els traços rectes apareixen corbats, especialment en: t, d, q.		X
2	Les lletres amb traços rectes presenten llaços, especialment: d, t, i, u.
3	Angulació dels arcs de les lletres: m, n, ñ, u, v, w.
4	Lletres en sentit oposat al moviment circular antihorari: c, a, o, d, g, q.		X
5	Lletres mal diferenciades per formes imperfectes.		X
6	Inclusió d’algunes característiques del model script. Ex. de major freqüència són: v, b, m, n, f.
7	Irregularitat en la mida de les lletres	X	X
8	Omissió d’accents i punts.	X
9	Els traços superiors de les lletres b, d, f, k, l, ll, són molt curts.		X
10	Els traços inferiors de les lletres f, g, j, p, q, y, z, són molt curts.		X
11	L’espai entre lletra i lletra dins de la paraula és irregular.		X
12	L’espai entre paraula y paraula és irregular.		X
13	L’escriptura és relaxada. Lletres separades dins de les paraules, al igual que entre paraules.		X
14	La escriptura és comprimida. lletres massa juntes dins de la paraula, al igual que entre paraules.	X
15	Alineació irregular. Escriptura fluctuant en relació a la línea de base. Les paraules ballen, pugen i baixen.	X
16	Alineació de paraules amb tendència a baixar.		X
17	Alineació de paraules amb tendència a pujar.	X
18	Irregularitat en la inclinació de les lletres, a dreta o esquerra.
19	Traç tremolós. Petites oscil·lacions.		X
20	Pressió gràfica excessiva.		X
	TOTAL	5	12

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA 2

RESULTATS  DE LES PROVES:

Edat del/la nen/a: ___6 anys___

Ma utilitzada: _ X _ Dreta ______ Esquerra

Temps total emprat per a la tasca de dibuix: __24___ Minuts

Temps total emprat per a la tasca d’escriptura: __14___ Minuts

Resultats i interpretació dels resultats:

DIBUIX:

El sol s’està amagant, arriba l’hivern i ja plou, l’herba esta creixent i la princesa, que es ella mateixa, Ània, passeja amb el seu gatet de color blanc. Hi ha dos paraigües, en papar el gat i l’altre per tapar-se ella. Li agrada molt el negre a les faldes i sobretot li agraden les flors. Diu que no pinta molt be els paraigües perquè es un dibuix abstracte.

ESCRIPTURA:

Va escrivint i mirant el dibuix, com li agraden molt les princeses fa una petita narració sobre una princesa. En el moment en que decideix que serà una princesa, gira el full i retoca el dibuix fent-li una corona al dibuix, el qual es ella mateixa.                                 

Finalment, quan acaba l’escriptura de la historia, fa la seva firma, escrivint el seu nom sol amb unes lletres d’un traç més artístic, i desprès fa una fletxa cap al seu nom complet.

PREGUNTES DE REFLEXIÓ FINAL (relacionades amb la realització de l’activitat pràctica i la lectura dels articles):

1. Suposant que es poguessin establir fases evolutives pel que fa a l’evolució i el domini de la grafomotricitat, entre els 6 i els 12 anys. Quines serien les característiques del dibuix i de l’escriptura per als següents grups d’edats:

• Dels 6 als 8 anys:

-         Dibuix: Descobreixen la relació de representació. En la figura humana hi fan canvis constants de símbols. L’espai del dibuix es relaciona segons el moment emocional del nen/a. En els colors no hi ha relació amb la realitat i es guien també segons el moment emocional.

-         Escriptura: Període d’adquisició de les destreses gràfiques especialitzades. Traç insegur, sense regularitat, variacions de mida i inclinació, lletra deslligada,etc.

• Dels 8 als 10 anys:

-         Dibuix: Repetició. Figura humana representada amb figures geomètriques. Introducció de la línia base en l’espai. Descobriment de l’entorn. Relació entre l’objecte i el color.

-         Escriptura: Tambè es un periode en el qual s’adquireixen les destreses gràfiques especialitzades i el seu domini, es comença a tenir una escriptura ordenada i clara.

• Dels 10 als 12 anys:

-         Dibuix: Diferenciació clara del sexe, articulacions, proporcions,observació d’accions corporals.Enfasi a la roba i tendencia al realisme. En l’espai, descobriment del pla. Superposició de figures i elements, expressions tridimensionals, linia d’horitzó. En la natura canvis de color.

-         Escriptura: Destreses gràfiques i domini d’aquestes, escriptura clara i ordenada.

2. Des d’una perspectiva educativa i situant-nos com a futurs educadors/es, quines informacions en podem extraure de l’estudi dels dibuixos infantils?

La forma de pintar, la forma dels traços en el dibuix, ens pot indicar la manera de ser del nen, fins i tot les seves costums i aspectes del seu entorn i la vida quotidiana del nen/a.

Gràcies als dibuixos dels nens, s’han pogut detectar molts casos en que un nen no era ben tractat per la seva família, per exemple, això demostra que a través dels dibuixos dels infants es pot conèixer la seva manera de ser i aspectes de la seva vida.

3. Quina influència creieu que tenen els factors hereditaris, el context escolar i la cultura en el desenvolupament gràfic dels infants? Quin paper pot jugar el mestre en aquest procés?

Creiem que l’ambient en que els nens creixen i es desenvolupen és molt important pel que fa al desenvolupament de les seves capacitat d’escriptura i dibuix, al’hora que potencia la seva creativitat, imaginació...

El mestre, ha motivar el nen/a, ha d’aconseguir que pugui expressar-se a través del dibuix i de les històries que inventa en referència a aquest.

També pot descobrir més coses del nen/a, ja que la seva manera d’escriure, dibuixar... mostra el caràcter de l’alumne.