Tema: Orientacions teòriques
Primera part:
Visionat vídeo
Lectura de documents
Segona part (en grup):
Preguntes en torn al vídeo i les lectures
1. Organitza les diferents dimensions del desenvolupament (psicomotriu, cognitiva, lingüística i socioafectiva) les competències que demostren aquests bonobos criats en Centre d’investigacion.
| SITUACIÓ | HABILITAT/S MOSTRADA/ES | DIMENSIÓ DEL DESENVOLUPAMENT |
| Tot passejant pel bosc | Jugar al “pilla-pilla” amb la seva educadora. Li demana que faci i fa, compren el llenguatge, per tant hi ha comunicació | Psicomotriu Lingüística o comunicativa Socioafectiva Cognitiva |
| De picnic amb la Sue i el Ryan | Contesta el que vol menjar. Fa el que li demanen i dona de menjar al peluix. | Lingüística o comunicativa Cognitiva |
| Conduint un cotxe | Als 7 anys ja sap conduir millor que un home al seva edat i sense por. Descobreix que depenent de la palanca que prem es mou endavant o endarrere. | Psicomotriu Cognitiva |
| Interaccionant amb el gos | L’agredeix, quan sap que ho ha fet malament es disculpa i juga amb ell. | Socioafectiva Cognitiva |
| Amb els monstres | Li fa por, però a la vegada ho triba divertit. L’utilitzen (al monstre), per allunyar coses que no ha de fer. | Socioafectiva Psicomotriu |
| Amb el telèfon | Busca la veu perquè no relaciona que li parlen i no veure ningú. Capta el missatge amb el teclat. | Lingüística o comunicativa Cognitiva |
| Trobada am la Jeanine | Recorda la conversa amb el telèfon,relaciona a la Jeanine amb la veu que va sentir. | Lingüística o comunicativa Socioafectiva Cognitiva |
| Jugant amb la consola | Compren les normes, les entén i a mesura que passa el joc es més ràpid i eficaç. | Psicomotriu Cognitiva |
| Aprenent a trencar avellanes | Fa servir pedres adequades, arrodonides i amb un forat al mig | Psicomotriu Cognitiva |
| Aprenent a fer un tall amb una pedra | Xoca una pedra contra l’altra, apareix una pedra amb un tall, esmolada, i serra la corda. Ho descobreix per ell mateix | Cognitiva Psicomotriu |
| Ensenyant a la Tamuli | El Kanzi ensenya signes de comunicació a la seva germana amb exemples que li proporciona la seva educadora. | Socioafectiva Lingüística o comunicativa Cognitiva |
| Passeig final pel bosc | Kanzi i la seva educadora agafen les motxilles i marxen. La visió que ens dona es la de dues persones d’excursió pel bosc. | Socioafectiva |
2. En quines dimensions del desenvolupament es mostren més desenvolupats respecte dels seus congèneres criats en llibertat?
Les dimensions que mes es mostra desenvolupades en el vídeo són la dimensió lingüística o comunicativa i la dimensió socioafectiva. Entre tots vam argumentar cada grup les seves pròpies dimensions i no vam arribar a un consens, perquè realment hi ha un desenvolupament en totes, l’avanç en una li facilita la millora en l’altra. D’alguna manera és un avanç en cadena.
Les dimensions que mes es mostra desenvolupades en el vídeo són la dimensió lingüística o comunicativa i la dimensió socioafectiva. Entre tots vam argumentar cada grup les seves pròpies dimensions i no vam arribar a un consens, perquè realment hi ha un desenvolupament en totes, l’avanç en una li facilita la millora en l’altra. D’alguna manera és un avanç en cadena.
3. Si comparen les competències d’aquests bonobos amb les d’un infant humà, a quina edat mental humana creus que es correspondrien?
En totes les situacions s’equipara a un nen de 3 – 4 anys, exceptuant la situació del cotxe en la que s’equipara a un nen de 7 anys. Com els infants d’aquestes primeres edat, el Kanzi, és capaç d’entendre ordres força concretes, i poc a poc està aprenent a raonar-les.
En totes les situacions s’equipara a un nen de 3 – 4 anys, exceptuant la situació del cotxe en la que s’equipara a un nen de 7 anys. Com els infants d’aquestes primeres edat, el Kanzi, és capaç d’entendre ordres força concretes, i poc a poc està aprenent a raonar-les.
4. Creus que el desenvolupament dels bonobos té un sostre? Fins on creus possible que puguin arribar en el seu desenvolupament? Per què?
Només parlant del Kanzi, si que hi ha un sostre perquè hi ha un límit. Mai podrà parlar com els humans, i en la part psicomotriu no es podrà desenvolupar mai físicament.
A nivell de llenguatge te un sostre, el panell es limitat, però en comunicació no te sostre perquè no se sap el seu límit.
Només parlant del Kanzi, si que hi ha un sostre perquè hi ha un límit. Mai podrà parlar com els humans, i en la part psicomotriu no es podrà desenvolupar mai físicament.
A nivell de llenguatge te un sostre, el panell es limitat, però en comunicació no te sostre perquè no se sap el seu límit.
En el nivell cognitiu si que hi ha un sostre perquè hi haurà una sèrie de percepcions que no podrà entendre mai. En canvi, en el nivell socioafectiu no hi haurà un sostre perquè sempre podrà anar adquirint més sentiments.
Parlant dels bonobos creiem que no hi ha sostre. Perquè com en qualsevol espècie humana, els seus límits solen ser físics, per tant, si són capaços d’evolucionar per anar adaptant-se als nous canvis, podrà anar variant normalment positivament les seves capacitats. L’espècie humana en som un bon exemple, ja que nosaltres fa milers d’anys teníem unes capacitats similars a les del Kanzi.
Parlant dels bonobos creiem que no hi ha sostre. Perquè com en qualsevol espècie humana, els seus límits solen ser físics, per tant, si són capaços d’evolucionar per anar adaptant-se als nous canvis, podrà anar variant normalment positivament les seves capacitats. L’espècie humana en som un bon exemple, ja que nosaltres fa milers d’anys teníem unes capacitats similars a les del Kanzi.
5. Creus que la participació en activitats culturals humanes ha modificat la ment d’aquests bonobos? Raona la resposta.
La participació dels bonobos en algunes activitats culturals ha modificat la seva ment perquè els ha ajudat a adoptar els comportaments humans mínims observats en cada situació. De fet el seu comportament està principalment basat en la imitació, però en algunes ocasions és capaç de començar a raonar i fer les seves accions a partir del que ha après.
6. Què creus que passaria amb aquests bonobos si els re-introduíssim al seu hàbitat natural?
Creiem que per una part en contacte altre cop amb la natura perdria part dels coneixements assolits perquè en l’hàbitat natural segurament no necessita part d’aquests coneixements. Per una altra part en podria resultar una experiència positiva, perquè podria transmetre part dels seus hàbits als altres bonobos tot i que potser en l’àmbit socioafectiu hi trobaria mancances.
Creiem que per una part en contacte altre cop amb la natura perdria part dels coneixements assolits perquè en l’hàbitat natural segurament no necessita part d’aquests coneixements. Per una altra part en podria resultar una experiència positiva, perquè podria transmetre part dels seus hàbits als altres bonobos tot i que potser en l’àmbit socioafectiu hi trobaria mancances.
7. Creus que aquest tipus d’investigació vulnera els drets dels animals? Per què?
Per una part, aquest tipus d’investigació vulnera el seus drets perquè està en captivitat i l’obliguen a seguir unes pautes, que en el hàbitat natural no seguiria. Però per l’altra banda és favorable per al desenvolupament de la ciència. També s’ha d’esmentar que la vida d’aquest bonobos es més còmoda i agradable. A vegades per avançar en el desenvolupament de la ciència, s’ha d’experimentar amb animals però sempre s’ha de seguir unes idees ètiques i respectar la vida d’aquests.
Per una part, aquest tipus d’investigació vulnera el seus drets perquè està en captivitat i l’obliguen a seguir unes pautes, que en el hàbitat natural no seguiria. Però per l’altra banda és favorable per al desenvolupament de la ciència. També s’ha d’esmentar que la vida d’aquest bonobos es més còmoda i agradable. A vegades per avançar en el desenvolupament de la ciència, s’ha d’experimentar amb animals però sempre s’ha de seguir unes idees ètiques i respectar la vida d’aquests.
b) Preguntes de reflexió final:
§ L’aprenentatge d’aquests bonobos, des de quina o quines perspectives teòriques creus que se l’han plantejat els investigadors? Raona la teva resposta.
Els investigadors busquen el nivell de desenvolupament de l’animal en tots els seus àmbits. En el psicomotriu, volen descobrir la seva capacitat de reacció, estímul, moviment. En el socioafectiu, fins quin punt pot arribar a apreciar, respectar perdonar, empatitzar. En el cognitiu, les percepcions que pot arribar a tenir en les diferents situacions que li proposen. En el comunicatiu o lingüístic, fins a quin punt pot desenvolupar el llenguatge, respostes coherents. En definitiva, tot això s'adequa al Conductivisme, estimul-resposta.
Tambè es basa en la teoria de Vigotsky, perquè depenent de l'ambient en que estem, els animals aprenen segons els diferents contextos en els que son sotmesos, depenenet d'un o altre, l'aprenentage es diferent.
Els investigadors busquen el nivell de desenvolupament de l’animal en tots els seus àmbits. En el psicomotriu, volen descobrir la seva capacitat de reacció, estímul, moviment. En el socioafectiu, fins quin punt pot arribar a apreciar, respectar perdonar, empatitzar. En el cognitiu, les percepcions que pot arribar a tenir en les diferents situacions que li proposen. En el comunicatiu o lingüístic, fins a quin punt pot desenvolupar el llenguatge, respostes coherents. En definitiva, tot això s'adequa al Conductivisme, estimul-resposta.
Tambè es basa en la teoria de Vigotsky, perquè depenent de l'ambient en que estem, els animals aprenen segons els diferents contextos en els que son sotmesos, depenenet d'un o altre, l'aprenentage es diferent.
§ Desprès d’analitzar el vídeo de Kanzi, dóna la teva opinió sobre quin tipus de relació podem establir entre aprenentatge i desenvolupament.
En el Kanzi, s’estableix que amb més nivell d’aprenentatge (en primer terme) hi ha més possibilitat de desenvolupament (en segon terme). I com a partir d’un mateix aprenentatge pot desenvolupar diferents accions.
En el Kanzi, s’estableix que amb més nivell d’aprenentatge (en primer terme) hi ha més possibilitat de desenvolupament (en segon terme). I com a partir d’un mateix aprenentatge pot desenvolupar diferents accions.
§ Que ens aporta a l’estudi del desenvolupament humà i en el debat sobre l’herència, l’ambient i l’estudi dels ximpanzés?
En l’estudi dels ximpanzés, al desenvolupament humà ens aporta saber que la capacitat d’aquest és similar a la d’un humà tot i que hi ha limitacions en tots els camps. A l’hora ens permet entendre més el nostre propi desenvolupament.
En l’estudi dels ximpanzés, al desenvolupament humà ens aporta saber que la capacitat d’aquest és similar a la d’un humà tot i que hi ha limitacions en tots els camps. A l’hora ens permet entendre més el nostre propi desenvolupament.
